Variacions Goldberg

Voleu que us expliqui com era ella?

Baixeta, petita, amb un somriure de cabells blancs.

Blancs com els fils que feia reviure per sargir

dia sí, dia també, els retalls que esquinçaven la nostra vida.

Deia que esperava, amb paciència, la visita de la mort.

Aquella que s’havia endut, sense permís, sense avís, al seu estimat.

Que jo m’havia de morir abans que ell, deia.

I jo, de dalt, li responia sordament, no tinguis pressa, no.

Que veient-te des d’aquí, amb el somriure blanc,

Puc esperar. I esperar. I esperar.

(text escrit a partir de la música proposada per la Jou Lizarte)