Insomni

La ràdio encara sona dins meu, manies que tinc d’anar a dormir amb la ràdio encesa, i això que llegeixo que això és fatal per la gent que, com jo, és clienta habitual de l’insomni, gràcies Dr. Estivill, però a la ràdio no m’hi puc desenganxar, ho he intentat, però no puc i, a més, ara, bé, ja fa alguns anys, s’hi ha afegit el mòbil, el telefon mòbil que, també, opera com a despertador, literal, perquè, perquè no sé quin magnetisme té que te’l mires encara que hagi passat només un minut del darrer cop que te l’has mirat, i busques missatges, encara que no has sentit, perquè no ha arribat, el to que t’avisa de la recepció d’un nou missatge i, mentre estic pendent del missatge que no ha arribat, ni arribarà, i estic pendent de nosequè que diuen a la ràdio i que, realment no té cap interès, intento, intent impossible, i ho sé, dic que intento posar la ment en blanc, ment que no existeix, o, fins i tot, comptar ovelles, i quan ja porto centenars d’ovelles comptades i veig que ompliria l’habitació de ramats, desisteixo, i desisteixo perquè ja començo a pensar en el dia que vindrà, que en realitat vindrà a ser més o menys igual que el dia que deixo enrere, però sempre tinc l’esperança que, potser, i només potser, alguna cosa, algun petit detall el farà diferent, ja no dic especial, i quan començo a construir aquesta esperança noto que, potser sí, potser sí que hi ha una parpella que comença a pesar, a pesar, a pesar, a pesar… i, gràcies, l’altra parpella també, també, també… i just quan les dues parpelles pesen com mai, ho sento, sento el soroll a la porta, el soroll del gat rascant a la porta, i penso, penso, el gat tot el dia dormint i s’ha de despertar just quan tu t’adorms i, també en aquell moment m’adono que la ràdio continua encesa i, òbviament les parpelles s’alcen i, com no podia ser d’una altra manera, miro el mòbil, el maleït mòbil, que ha avançat uns, pocs minuts, i que continua sense missatge nou, i llavors ho torno a fer, intento posar la ment en blanc, ment que no existeix, o, fins i tot, comptar ovelles…

PD: A les nits, a les nits d’insomni, no hi ha punts… Amb prou feines hi ha comes i punts suspensius…