Un petó que mai no t’han negat

Sona la música, els dits comencen a escriure. S’acaba la música, els dits s’aturen. Escriptura automàtica.

Deixa sonar la música durant 30 segons, i llegeix…

El preu d’un petó que has sommiat. El preu. Sommiat. Si mai te l’han negat.

I sonen les campanes, són campanes? Les campanes de la pau.

I et preguntes, et preguntes, una pau que un sempre ha guanyat, quina pau és? Quina? És.

La guerra comença

Tambors de pau recorren el teu cos. Entren pels peus. Pugen per les cames. S’endinsen en tu. Entren. Entren. I et transformen. Voles sense mirar. No tens xarxa. El preu d’un petó és aquest. El preu de la pau és aquest. També.

Risc.

No tenir xarxa.

Caure.

I tornar a caure.

Silenci

I els tambors que ressonen, però només tu els sents. Perquè només són teus. I meus.

Els nostres tambors són els que posen el preu als nostres petons i a les nostres paus. Les nostres guerres. Ressonen.

Infinites.

I només nosaltres les sentim.

Només tu.

Només jo.

I ara… Ara… Ara…

La guerra acaba

Un petó que mai no t’han negat.

Una pau on sempre un ha guanyat.

Una. Pau. Un. Petó.