La luz de la mañana, i les lletres. Ballen.

Deixa sonar la música. I deixa que els ulls llegeixin…

Agafa el diari. Llegeix en veu alta. S’aixeca en veu baixa.
Ens mira. Mira per la finestra. Somriu.
Les tasses de cafè. De cafè amb llet. Somriuen.
Cau. Alguna fulla dels arbres cau. Del carrer.
Torna a somriure. La cantonada. Mira la cantonada.
I apareix. A ritme acompassat. Ella.
També el mira. Des de l’altra banda. De la finestra.
Inicien un ball.
Les lletres del diari volen.
S’escampen.
Ballen.
S’allunyen.
I la música els uneix. A ell. A ella.
A les lletres.
Porque bailando hasta el espíritu santo se pone blando.

Swamp magic, sempre he pensat que

Clica. Deixa 30 segons de so. I llegeix.

Sempre he pensat que.
He pensat que aquests llocs són.
Són.
(pausa)
Carrers foscos a la perifèria de la ciutat.
Perifèria.
Ciutat.
Carrers molls. I una ombra. I uns ulls.
(silenci llarg)
Un carrer moll.
Uns contenidors.
(pausa)
Sempre he pensat que.
Aquests llocs on em portes tenen un no sé què.
Un.
Un no.
Un no sé.
Un no sé què.
I de sobte.
(pausa)
De sobte l’escalada, la tensió, la mirada, l’ull, la foscor.
De nou.
I la baixada.
El silenci.
(silenci llarguíssim)