Ojos que no ven, corazón que sí siente…

ulls…o això és el que pensava mentre observava com les papallones encara volant, havien quedat a l’altra banda de la finestra que, inesperadament, s’havia tancat de cop.

No podia evitar un punt de melanconia en veure que, les seves acompanyants, es veien ara a l’altra banda.

Alguna papallona s’escapà. Costa amunt, potser, va pensar.

Amb la paciència habitual, va mirar el mòbil i va començar a comptar el temps.