…o això és el que pensava mentre observava com les papallones encara volant, havien quedat a l’altra banda de la finestra que, inesperadament, s’havia tancat de cop.
No podia evitar un punt de melanconia en veure que, les seves acompanyants, es veien ara a l’altra banda.
Alguna papallona s’escapà. Costa amunt, potser, va pensar.
Amb la paciència habitual, va mirar el mòbil i va començar a comptar el temps.