Carreró de Barcelona en una nit fosca i calorosa. Porxo mal il·luminat per un fanal vell. Sota el porxo, la Judit. Una noia d’uns 25 anys que espera, tota xopa, que afluixi la pluja. Mira constantment, i amb nerviosisme, el seu telèfon mòbil. Unes caixes impedeixen que la Judit vegi al Nen, que té uns 10 anys, i està a l’altra banda del porxo, assegut davant d’un piano. El Nen comença a tocar el Nocturn Op. 9 nº 1 de Chopin.
La Judit sent la música i s’acosta, sorpresa, cap al Nen. La melodia paralitza la Judit. És incapaç de dir res. El Nen, la veu, i deixa de tocar.
NEN: Hola.
Continua tocant. La Judit se li acosta fins recolzar-se al piano. El Nen deixa de tocar, s’aixeca, treu la mà del porxo i comprova que continua plovent. Torna a asseure’s davant del piano, i continua tocant. Una mirada al mòbil, trenca la màgia del moment. La Judit torna a moure’s nerviosa. Marca un número. Espera un moment.
Històries del Raspall 