Paraules robades

(Aquest text és un exercici sorgit del curs “Aprendre dels millors” impartit per l’Esteve Soler a l’Obrador de la Sala Beckett. Es tractava d’escriure una peça breu acostant-se a l’estil de P. P. Pasolini)

 

Personatges: Jo i la Becària o el Becari.

Jo: La primera vegada que vaig començar a pensar-hi seriosament va ser un dia d’aquells que hi havia hagut agitació social al carrer. No recordo exactament de quina mobilització es tractava. Però vaig decidir aprofundir-hi després de veure com era tractada la qüestió.

Algunes paraules, el significat que d’elles en donaven, em van semblar ganivetades directes, no sé si al cor, però sí a la mínima intel·ligència que se li pot suposar a un ésser humà mínimament format. Parlo, per descomptat, des d’una perspectiva occidental.

Vaig decidir que, el repàs de la premsa d’aquell dia el destinaria a seleccionar aquelles paraules que, per la seva importància, em feia la sensació que estaven sent, d’alguna manera, pervertides. Si no estaven sent pervertides en si mateixes, sí que ho estaven sent en el seu contingut, la qual cosa em semblava més preocupant perquè suposava que estavem deixant que ens mutessin el significat de les paraules. Un signifcat que, d’altra banda, no ha estat atzarós.

La selecció tampoc va ser aleatòria ja que, de ser així, l’estudi resultaria realment inútil, com d’altra banda també temo que resulti, tot i haver fet una selecció diguem que mínimament acurada.

No us penseu que us faré ara un diccionari de paraules robades, no. Coneixent-vos, no crec que us interessi massa la qüestió. Però sí que m’agradaria fer-vos cinc cèntims de les conclusions que en vaig treure. Vaig escollir un diari dels de més tirada i el vaig llegir de principi a fi. Vaig veure, per xemple, que la paraula “Popular” hi sortia 12 cops.

Becària o Becari: Popular: Relatiu o pertanyent al poble. Fet per al poble. Fet pel poble. Que té qualitats adequades per al poble. En voga entre el poble.

Jo: Moltes gràcies. L’adjectiu “popular”. 12 cops. Dels 12 cops, en dues ocasions el mot “popular” anava vinculat a una entitat que, com tothom sap, pertany al poble, està feta per al poble, està feta pel poble i està en voga entre el poble: un banc. Suposo que no us sorprendreu si us dic que en una de les ocasions la notícia fa referència a un desnonament. L’altra és un anunci en el qual ens obsequien amb hipoteques a interessos molt… “populars”. Dels 10 cops restants, 6 vegades la paraula “popular” es lligava a un partit polític. 4 d’elles feien referència, literalment, a mesures “impopulars” que la situació econòmica global i l’herència rebuda, els obligaven a aplicar. Les dues restants ens explicaven que el citat partit es manifestava en contra de convocar una consulta “popular” que permetés al poble decidir lliurement el seu futur. A la secció de televisió hi sortia el mot “popular” en tres ocasions dintre d’una mateixa notícia: “La votació ‘popular’ decideix expulsar la monja nimfòmana de la 16a edició de Gran Hermano”. Finalment, en una notícia breu, a la secció internacional hi podiem llegir el titular: “La pressió popular acaba amb una de les dictadures més llargues de l’Àfrica”.

Jutgeu vosaltres mateixos.

Pausa

Jo: El següent terme a analitzar: Democràcia.

Becària o Becari: Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.

Jo: Gràcies de nou. El substantiu “democràcia” el llegim en tres notícies, coincidents amb algunes de les notícies en les quals ja hi apareixia el mot popular. No és d’estranyar tenint en compte el lligam semàntic evident que tenen. Ara bé, potser que ens hi aturem. El llegim per primer cop en la notícia en la qual el líder del partit popular al qual fèiem referència, assegura que pot aplicar determinades mesures “impopulars” perquè té la legitimació de la “democràcia”, encara que en el moment de sotmetre’s a la voluntat popular i, per tant, a la democràcia, no digués res de les mesures que posteriorment pensava aplicar. El segon cop en el qual veiem reflectit el mot “democràcia” és en la notícia televisiva anteriorment comentada. Si el titular ens parlava d’una monja nimfòmana, el subtítol ens diu: “Gran Hermano continua innovant en democràcia televisiva”. I, per últim, i novament en el breu de la secció internacional podem llegir que la pressió popular dóna esperances de democràcia al citat país africà.

Anem pel tercer concepte.

Becària o Becari: Llibertat: Estat o condició del qui no és esclau. Estat o situació de qui no està empresonat. Manca de subjecció i subordinació. Prerrogatives, privilegis, llicències. Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d’elecció entre diverses alternatives. Capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé. Qualitat de l’ésser que gaudeix d’aquesta…

Jo: Està bé, està bé… Gràcies. El bonic mot “llibertat” ens apareix en dues notícies. La més cridanera, va a portada i tot, surt en aquest titular: “Tito Vilanova dóna llibertat total a Messi”. Suposo que ens volien fer entendre que fins llavors en Messi era un esclau o que no tenia certs provilegis que la resta de mortals sí tenim. L’altra notícia deia així: “Els Estats Units endureixen la política d’immigració per garantir la llibertat dels seus ciutadans”. Paradoxa? Però el més cridaner del terme “llibertat” el vaig trobar en un anunci de telefonia mòbil. Un anunci que ens deia que, per fi, érem lliures per escollir com i amb qui estar connectats, disponibles i localitzables les 24 hores del dia. És a dir, lliures per decidir qui, com i quan volem ser controlats. Segueixo? Malaltia de llarga durada.

Becària o Becari: Com?

Jo: Tant és, deixa’m a mi. A la wikipèdia no en trobaràs la definició. A mi em produeix cert astorament la profusió d’aquesta expressió: malaltia de llarga durada. Us confesso que en el diari en qüestió no hi sortia en cap moment, però l’hem sentit un cop rera l’altre. Freddie Mercury no va morir a causa de la sida, no. Va morir per una “malaltia de llarga durada”. 6,4 miions de persones arreu del món han mort a causa de la Sida, 40 milions de persones n’han estat infectades. I n’amaguem el nom. Donna Summer no va morir a causa del càncer, sinó a causa d’una “llarga i cruel malaltia”. El càncer, C-À-N-C-E-R, causa el 13% de totes les morts humanes.

Pausa

Per què no diem les coses pel seu nom? Per què amaguem la paraula càncer? Per què amaguem la paraula sida? Per què ens roben les paraules?

Pausa

Jo: En fi, d’això us volia parlar avui. De paraules robades. Però no volia acabar sense mencionar una de les notícies que més em va sobtar. El titular deia: “Els centres comercials baten rècords de vendes en aquestes rebaixes”. La notícia, que no vaig voler llegir, anava acompanyada d’una gran fotografia. Una multitud de gent comprant en un centre comercial (en un “conegut centre comercial”, ens dirien al Telenotícies). Em vaig fixar en un dels cartells d’aquest centre comercial: “Ja és primavera a El Corte Inglés”. De seguida vaig voler assegurar-me de la data en que em trobava. La mateixa capçalera ho deia ben clar: 22 de febrer. Immediatament vaig agafar el diccionari i vaig buscar per la P, de Primavera. Primavera: “Estació de l’any, entre l’hivern i l’estiu, que, a l’hemisferi nord, comença el 21 de març, a l’equinocci de primavera, i acaba el 21 de juny, al solstici d’estiu, i a l’hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de de desembre”. Tenint en compte que ens trobem a l’hemisferi nord, vaig calcular que quedaven 28 dies per a què comencés la primavera. Però ja fa anys que aquest conegut centre comercial ha decidit que la primavera comença quan li convé. És el que té aquesta societat. Ens està robant, no només les paraules, sinó, fins i tot, el romanticisme. La primavera, l’estació dels sentiments i la passió, s’ha convertit en l’estació de les rebaixes i el consum. I en ple hivern. Tot un senyal.

Pausa.

Jo: Per cert, us recomano que feu aquest mateix exercici amb altres paraules. Em vénen al cap paraules com amor, seguretat o radicalitat. Ens enduriem alguna sorpresa, segur. I repassaria també un concepte oblidat: capacitat d’analisi crítica. L’hem substituït per l’amnèsia obedient. Aixequeu el cap dels apunts d’una puta vegada.