Sifilísicament enamorada*

Ella: Mira, no sé… a mi em costen aquestes coses. No acostumo a actuar d’aquesta manera. No sóc tant… No sé… No sóc tant… I, ja sé que això et semblarà… Això potser et sembla… Això potser et sembla… aerofàgic. A mi també m’ho semblaria. Segur. Ja et dic que jo això no ho faig mai. Em tallo només de pensar-hi. I em faig enrere.

Però, avui, només veure’t allà, sol, a la barra, amb aquesta cara tant… no sé… amb aquesta cara tant… no sé.. amb aquesta cara tant… hepatocel·lular, perioral, desfibriladora… m’he enamorat de tu.

Mira, no sé… a mi em costen aquestes coses. Molt. Em sento com si estigués violant la teva intimitat. Violant la teva intimitat. I deus pensar que sóc una purulent. Sí, la típica purulent que ve a lligar en plan mosca diarreica, i que no et pots treure de sobre tota la nit. Però no sóc així de quimioteràpica i reinfecciosa, jo. No. De fet no acostumo a parlar amb persones aerofàgiques.

Vols prendre alguna cosa? No sé… en aquest local diuen que fan molt bé l’àcid acetilsalicílic. Es veu que és la seva especialitat. A mi no m’acaba de fer el pes. Em provoca… dolor muscular, mal de cap, malestar general… úlcera gastroduodenal… No, això, és broma! Però en canvi, 100 mil·ligrams de Temozolomida, sí que me’ls prendria. I ben fresquets, amb un parell de glaçons. Però tant és, la nit és llarga.

Saps què? A mi m’havien dit que aquí hi trobaria nois molt… Ja saps… Nois molt… Saps el que vull dir… Però tu ets… Tu ets… Rinorreic. Ets rinorreic, ho he vist a primera vista. Ets rinorreic, sí. I, ho sento, no he pogut evitar-ho… M’he enamorat de tu. Sifilísicament.

I quan jo m’enamoro sifilísicament… Perdo el món de vista. Encara que em mirin amb aquesta cara de colitis que poses ara mateix. Ja sé que estàs sorprès. Però l’únic pensament que tinc al cap ara mateix, de debò, l’únic pensament que tinc al cap ara mateix, és que tu i jo, sí, tu i jo, agafats de la mà, entrem junts a quiròfan i hi passem tota la nit. Una nit a cor obert. Una nit inoblidable. Encara que sigui l’última.

Ell: I va ser l’última. Quan vaig veure que agafava el bisturí per obrir-me en canal, en vaig ser conscient.

*Aquest text neix en un curs del Jordi Oriol, mestre de jugar amb les paraules.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s